PROLOGOMENI A UNA RIVOLUZIONE

favola drammatica sulle sorti dei giacobini napoletani

 voci della favola 

Voce recitante

Voce cantante

Il Coro

(Voci del Coro) 

 a Carmela

ai Lari

 LA FAVOLA

PROLOGO

 VOCE RECITANTE

Si sòsanno ll’uócchje

putesse fà’ fernì’ ‘e vulà’ ‘n’auciéllo,

accussì’ stutasse ‘sti penziére.

Ma, ‘o penziéro nun è’ auciéllo.

‘O nìdo nun ‘o fa.

Nisciùno ’o ceca p’o fà’ cantà’.

Campa, quànno ‘o vonno fà’ murì’.

E schiatta, quànno ‘o vonno fà’ campà’.

Pùre, resto alluccuto

ca stu penziéro è’ ‘n’auciéllo,

ca s’appuja ncòpp’a cróce d’a prucessióne.

Quànno Ddio è superchiàto.

Dòpp‘a ‘na benediziòne.

E cu gròlia se nne ghiùto.

<Nàscite bène! Murite bène!>

Ma ca murimmo a fà’.

Nùje nun putessemo màje murì’.

Si nno, Ddio ‘e chi sarria Ddio.

E ‘o rre ‘e chi sarria rre.

‘A cróce ll’hanno calàta.

E ‘o penzièro ll’hanno acchiappàto.

S’o vonno magnà’!

Quànte vòcche s’hanno sbrammà’!

‘O rre, mò, s’è’ accuónciato e Ddio s’è apparecchiàto.

‘O prèvete ll’alliscia.

‘A gènte ‘e guarda.

‘A gènte nun  magna.

Ma ‘e vô vedè’ ‘e magnà’.

PRODOMO

CORO

Passarrànno duciént’ànne.

Fòrze, pùre, àte mìll’ànne.

Chi t’arriffa mmiez’e chiàzze

sta nzerràto int‘e palàzze.

Chi è’ trasùto int‘e palàzze

mò s’abbuffa mmiez‘e chiàzze.

LE VOCI

‘Nferrà llòco!

Lanza. Ohi né’!

‘O guànto ‘e pézzilo.

Famm’o pruvà’!

‘E càpe so’ tùnne.

So’ càpe ‘e cucózza.

M’e voglio magnà’.

 ‘Na zizza m’a tasto.

Ca bèlla vunnèlla!

Famm’a sguancià’.

‘N’anièllo m’arrubbo.

‘O rìto m’alliscio.

Ammuino ‘e capìlle.

Addura, ‘a cucózza!

Ma, magno fasùle.

Pe’ dìnt‘e salòtte.

Mò stanno assettàte.

‘A còpp’o  purtóne.

Se so’ ‘ncatenàte.

‘Sti nòmme putènte.

Co ‘e guànte ‘e pézzillo.

Co  guànto arrubàto.

Me ll’aggio tastàta.

‘A véste ajzàta.

Po’, ll’aggio calàta.

‘A zizza sucàta.

Po’, ll’aggio mullàta.

Ncòpp‘a purtróna.

Po’, ll’aggio appujàta.

Cu bèlla fàccia.

C’o guànto ‘e pézzillo.

C‘a sàcca cchiù strìtta.

C‘a càpa ‘e cucózza.

Capìlle c’a nòcca.

So’ mùorto ‘a baròne.

Mò saccio campà’.

I   TEMPO

VOCE   RECITANTE

Si ‘a tèrra fusse quàtra

 vuttanno, vuttanno, quaccherùno essa cadè’.

Ma Ddio ll’ha fatta tùnna.

E nun nce stesse ‘sta malapàrata.

Vaco penzanno, però’, ca cammenanno nce vuto attuórno.

Nun cagno pizzo. E stongo sèmpe ccà.

E, tànno, chiammo a Ddio p’a fà’ quàtra’.

Scavànno ‘nu pertùso m’acquattasse.

Addò se cummiglia ‘o sóle.

M’ajutàsse. Quànno fa frìddo int‘a nuttàta.

 O quànno chiove.

Ma protanquànquere, prèvete e fòrasciute

‘o portùso se ll’hanno spàrtuto.

E, vutta e vutta, sùlo annànz‘o ciélo me vaco a truvà’.

Addò vaco a carè’?

Abbàscio, ‘na rézza ll’hanno vuttàta.

Me vonno acchiappà’!

E quàtra o tùnna, ‘a tèrra, nun cagno pizzo.

M’arritrovo ccà.

E, ’a càpo nce chi vutta. Chi mena càuce. Chi allucca.

Protanquànquere, prèvete e fòrasciute

sperciano p’o pertùso.

‘A gènte nun s’azzarda.

‘E vede ‘e scumparì’. ‘E vede accumparì’.

Se cunzula. E rìre.

Fa ‘n’appràuso. ‘I sta a guardà’.

‘A tèrra è’ tùnna? ‘A tèrra è’ quàtra?

Pe’ fà’ allère ll’òmme, ùno sùlo è’ ‘o spiércio:

s’adda tùtta quànta spertusà’.

I  PENSIERO  -  VOCE  CANTANTE

A’ n’àto juórno s’è araputa ‘na fenèsta.

‘Nfàccia ‘e seréne ca so’ mèsse ‘ncróce.

Ummene pésce affunnano ‘e lampàre.

Scòglie appuntute so’ spàselle ‘i pàne.

Magna chi pô: ma dènte nun ne tene.

Pe’ mmiéz’a tèrra s‘è crepàto ‘o sóle.

Fémmene ’i lùpo chiammano ‘e criatùre.

Acìto ‘i vìno è’ ‘o làtte de crestiàne.

S’è’ fatta jànca ‘a càsa.

Cómm’e frónne  ô scùro.

S’è’ fatta jànca. Cómm’o tjémpo antico.

Niénte rummane ca mistura ‘o màle.

‘Na vóce tremma sénza cchiù dulóre.

II  PENSIERO   -  VOCE  CANTANTE

M’aggia chiàgnere stu nòmme.

Comm’j’ fusse ‘o fìglio ‘i Ddio.

So’ acquattàto  int’a ‘na vràsa.

Appauràto ‘e stu dìmane.

Saglienno ‘o mónte,

asciarràje ‘nu sciòre.

Pittàta ‘e ll’òmme

quànno so’ d’ammòre.

Tenelo a còre.

Stregnelo quànno mòre.

Pe’ tutte ‘e fémmene

è’ ‘o chiànto d’e criatùre.

E me lìbbéro ‘e ‘sta làmpa.

Comm’j’ fosse àngiulo ‘i Ddio.

So’ criàto int’a ‘na vràsa.

Vaco e cagno ‘sto dimàne.

Guardanno ‘o mùnno,

asciarràje ‘o culóre.

‘N’addóre ‘e sciòre,

quànno so’ d’ammòre.

Tenelo ‘a còre.

Stipalo quànno mòre.

Pe’ tutte ll’òmme

è’ ‘o sciàto d’e criatùre.

LE  VOCI

Me piglia ‘n’ammàscia.

Spara ‘o cannòne.

Fuje!

Tt’allanzo ‘o curtiéllo.

 'Nfizzalo! A rèto.

Traso ‘int’a càsa.

’O cacaturo è’ appilàto

Fète ‘e crestiàne.

‘O vacìle sta ‘ntèrra .

Nun songo lavàte.

‘E cazètte sfunnàte.

Se ll’hanno ammacchiàte.

Ma ll’aggio ligàte.

Spara ‘o cannòne.

J’ fujo. Tu allucche.

Nun stanno a sentì’.

Arza ‘sta càsa!

Magnammo ‘e criatùre!

So’ sapurìte p’o bròdo.

Ma so’ cùrte e patùte!

‘Nce ll’avimmo ‘a curà’.

‘A pànza è’ vacànte.

Chi accatta ‘e criatùre?

So’ buòne ‘a magnà’!

Me vénno ‘o cazòne.

Spara ‘o cannòne.

Me vénno ‘a scuppètta.

‘O muórto è’ squagliàto.

S’o vanno a jucà’.

Agguanta ‘a cammìsa!

Ttu afferra ‘o cazòne!

Mò, lassa ‘e criatùre!

So’ cùrte e patùte.

Ma m’hanno acciaffàto.

‘A scuppètta è’ puntàta.

‘O  fiéto è’ scriàto.

Rìnto ’o cacaturo appilàto.

Nun aggio cacàto.

Nemmànco magnàto.

C’a pànza ‘nturzàta.

Mò m’hanno attaccàto.

II  TEMPO

VOCE  RECITANTE

Si nce vuléssemo accuncià’,

nce avéssemo spàrtere ‘e càpe ‘e ll’òmme.

Dùje a mme. Tré a tte.

Chi ‘e vô, s’e piglia.

‘Na càpa arrepusa. ‘N’àta fà cummertazióne.

Chésta è’ p’a criànza. Chéll’àta  p’a ‘nfruàta.

Se putèsse penzà’. Parlanno e magnanno.

Pecché ‘na càpa penza e parla, e ‘n’àta magna.

‘Sta dicisióne ca s’è’ stabbelìta

mò l’òmme se ll’hanno cumbinàta.

‘O pòpulo è’ priàto. E tùtto s’è’ accunciàto.

Baròne annànze, e mariuòlo arèto ê spalle.

Quàcche fémmena mò parlà cómme sànta.

Quaccherùn’àta è’ dùje vòte puttàna.

A mme me attuccàta ‘na càpa ‘i prèvete. Cu ‘o rre.

Chi ‘e tene?

Ùno, vô cumannà’. L’àto, cumanna.

Ùno, muzzecà. L’àto, da capàte.

E j’, quànno scrìvo ‘na poèsia?

‘E càpe s’hanno ammuzzà’!

Quaccherùno freculia.

E appizza ‘a càpa ca s’aveva 'ncurunàta.

Ma ‘o pòpulo è’ priàto.

So’ tùtte rre. Ma, cu pentimiénto.

III  PENSIERO  -  VOCE  CANTANTE

Comm’a ‘na spìna ‘e ròsa,

stiso ccà ‘ntèrra sta ‘nu Gesu’ bammino.

Adderìtte so’ ‘e màne, scutulianno ‘o ciélo.

S’arape ‘o viénto. Cade ‘n’uócchjo ‘i Ddio.

Scènne! Scènne, ttu pùre, sóle! Scènne!

Scènne p’e màne ‘e ll’ummene d’ammòre.

Scènne p’e chiànte d’e fémmene ‘e dulóre.

Scènne pe’ l’uósse  ‘e chi nce ha perso ‘o còre.

Scènne. Ca Ddio t’aspetta int’a ‘nu sciòre.

Cómme palùmma ‘nciélo

me tengo a mènte ll’ària ca respiro.

Stèse so’ ‘e scèlle, scutulianno ‘o juórno.

S’acala ‘o sóle. ‘Nzerra ll’uócchje Ddio.

IV  PENSIERO  -  VOCE  CANTANTE

‘A rèto ’e fùnnache, pustiàte,

mmiézo ‘ste vìe se so’ vuttàte.

Paròle.

Paròle cómme làmme.

E po’ spuntàte.

Paròle.

Pèrse cómme se pèrde ‘na jurnàta

ca nun ‘o vô sapé’ si nce sta dimàne.

Paròle.

Ca int‘a vòcca so’ sciuliàte.

Paròle.

Ca quaccherùno ll’ha alluccàte.

E pe’ cheste vìe se ll’è’ scurdàte.

Paròle.

Ca quaccherùno ll’ha vasàte.

Paròle.

Mannànte a cammenà’ cómme puttàne.

LE  VOCI

 ‘Na màna s’allanza.

Co fùmmo se ‘mbruscena.

Arape ‘sta vòcca.

 ‘Nu muórzo.

A ‘na récchia.

‘Sta càpa è’ ammuzzàta.

P’a lòggia è’ ruciuliàta.

M’afferro ‘a perrucca.

Me vésto ‘a baròne.

Me fotto ‘a regìna.

‘A meno int’a vìa.

‘A levo ‘a vùnnella.

‘A tengo ‘a puttàna

‘O rre m’ha chiammàto.

M’ha fatto surdàto.

Nun tengo ‘o cavàllo.

Ma songo signóre.

Cammeno ‘ntuóstato.

Che bèlla vùnnella!

Vedénnela ‘a rèto.

Me pare aggraziàta.

‘Na màna s’allanza.

S’arrubba ‘a perrucca.

Mò songo pezzente.

Ma tengo ‘a regina.

Ca sta mmiéz‘a vìa.

 ‘O rre m’a chiammàto.

M’ha dato ‘o ducàto.

Nun so’ cchiù baròne.

Nun so’ cchiù surdàto.

Accuncio ‘a vùnnella.

‘E chésta puttàna.

Ca bèlla spaccàta!

Mme pare crianzàta.

M’allanzo c’a màna.

Pe’ dint‘a spaccàta.

‘O fùmmo è fernùto.

‘O rre s’è’ appicciàto.

M’o songo sunnàto!

‘A ‘na séggia scassàta.

Me songo appuiàto.

III  TEMPO

VOCE  RECITANTE

Quànno Ddio nce facette nun sapevemo parlà’.

Se penzava. E nisciùno squinternava.

È’ ovèro: nce steva ‘a se ‘ntènnere.

Chi spantecava nun ‘o puteva rìcere.

Quaccherùno s’ammalaje ‘e pecundrìa.

‘Nu juórno ‘na fémmena s’allummaje ca ‘e càzze ‘e ll’àte

s’aveva fà’.

<Chìsto sta cu chélla. Éssa fa ‘e córna a ìsso.

Ma ‘a zizza mia è’ assàie cchiù tosta.

J’, ‘a féssa ’a tengo prufumàta.>

Ma a chi ‘o diceva?

E ‘na 'mmenzióne se facette. Parlaje.

Fernette ‘o penzà’.

Ca bèlla còsa!

‘E chiàcchiere fanno addecrià’.

Fanno l’ommo strèvuzo. Fanno campà’.

Pô fà’ ‘na cerremònia. Pô fà’ ‘a filosófia.

Pô fà’ capace.

Ma l’òmme so’ strùnze e mmiéz‘e strùnze

nce sta sèmpe ‘nu strùnzo

ca dicenno strùnzate ‘i pô cumannà’.

Co cunzènzo e aggarbatézza.

<Mò mme dàje ‘o tu.

Po’, p’alleverenzia, me parle c’o vuje.

Chésta m’a fàcc’j’, tu, aròppo, ‘a pô addurà’.

‘A tèrra è’ ‘a mia, ma te faccio baròne.

Pô iettà’ ‘o sànghe, ma te faccio cumannànte.>

‘O rre cumanna.

Ma ‘o popùlo pô rìcere: <voglio magnà’>.

Buòna salùte!

Se so’ abbuffàte ‘e chiàcchiere.

Ca pànza ‘ntèrra mò ‘e stànno a vummecà’.

V  PENSIERO  -  VOCE CANTANTE

 Addóre ‘e tèrra s’è’ mmescàto a pàteme.

Cunta ‘e cumpàgne cómme cunta ‘e juórne.

Tùtte nce stanno e tùtte so’ fujute.

‘Nu giesummìno s’annascónne ‘a cróce.

Suna ‘o silènzio cómme suna ‘a lùce.

Tùtte so’ sarve e tùtte so’ pèrdute.

Crìsto s’annùda cómme l’òmmo more.

Sciata ‘o perdòno cómme sciata ‘o màle.

Tùtte so’ muórte e tutte songo nàte.

VI  PENSIERO  -  VOCE CANTANTE

S’è’ avasciàta ‘a lùce.

‘Nchiuvàto è’ ‘n’allicuórdo int’a ‘ste màne.

‘Na cróce gia’ s’apprunta ô patemiénto.

‘Na guaglióna s’annùda pe’ passióne.

Po’ s’arrepusa int’a ‘n’orazióne.

S’è’ avasciàta ‘a lùce.

Pèrse ‘e paròle strégnute mmiez‘o pàne.

‘Sta stànza s’arape a ‘na 'mpressióna.

Nun nc’è’ niénte ca scarfa ‘nu dulóre.

Aròppo ‘a jurnàta hanno appicciàto ‘o sóle.

LE VOCI

‘Nu sórice aggio acciso.

‘O meno add’o rre.

Ma ‘a règgia è’ vacànte.

‘Nu prèvete trase.

Po’ fa ‘n’orazióne.

Nun sona ‘a campàna.

‘O sórice chiagne.

Se sénte indecènte.

Pe’ mmiez’a via Nannina frìjeva.

‘A pastetta crésceva.

‘A frittùra ’ndurava.

Nisciùno chiagneva.

‘Nzerra ‘sta càscia!

‘Sto fràceto, fète!

C‘a màna m’alliscio.

‘Na fìca pelùsa.

E suna ‘a campàna.

Chi chiamma?

Chi ‘a sénte?

Prìmma era muórto.

Po’ Ddio ll’ha priàto.

S’è’ tutto ‘nturzàto.

C’o cùlo ‘ntuóstato.

‘O sórice campa.

E se sente putènte.

Annasa ‘a spaccàta.

 E’ n’ata jurnàta!

Fujenno p’a vìa.

‘Ncuccia ‘na jàtta.

<Ca vuô? Chi te sape?

Sî mùorto e sculàto.

Sî sùlo ‘a scanzà.

Nun sî buòno ‘a magnà’.>

IV  TEMPO

 VOCE RECITANTE

Simmo cómme ‘na pittàta.

‘Ndicchie ‘e ténta jànca aunìte l’ùna a ll’àta.

Cammenànno, ‘o mùro m’allisciavo.

Nce cuntàvo ll’òmme ca ìsso s’astipava.

Si nce appuiavo ‘a récchia, ‘e séntevo ‘i raggiunà’.

So’ mìlle e mìlle c’hanno ‘a ricère.

Accussì, nun so’ màje stato sùlo.

‘A nuttàta, ‘a jurnàta, ‘i tùtte me songo allicurdàto.

Nc’era chi arravugliava,

e ‘o fuòco se ll’è’ arzo.

Nc’era chi jeva pe’ màre,

e ‘o pésce ll’ha magnàto.

Nc’era chi ‘nzallaneva,

e Ddio se ll’è’ chiammàto.

Nc’era chi era surdàto,

e ‘o viénto se ll’è’ purtàto.

Nc’era chi stava sùlo,

ma è muórto nnammuràto.

Nc’era chi sunnava

e ‘o còre ll’hanno ‘nfamàto.

Quaccherùno struscia ‘o mùro.

Ll’ha allurdàto.

Pe' ttramènte s’è’ addunàto

c’a vìta s’era jucàta appriésso a ‘na strùnzata.

Quànno è’ muórto pùr’ìsso s’è’ cagnàto.

 VII  PENSIERO  -  VOCE CANTANTE

Vulevo secutà’ ‘o tiémpo e ll’agguantà’.

Spàrtennello tra nùje.

Vulevo apparà’ ‘a mòrte e ll’accuncià’.

Strégnennella tra nùje.

Vulevo. Chiammà’ pe’ nòmme Ddio.

Vulevo. Pazzià’ c’a néva ‘i viérno.

Vulevo. ‘Ncantà cu ‘nu penziéro.

Vulevo. Cupià’ ‘n’àngiulo ‘nciélo.

Passava ‘o juórno e po’ veneva ‘a séra.

Jucannonce ‘o dèstino.

Nun nc’era scuórno. Nno! S’j’ nce crérevo.

 VIII  PENSIERO  -  VOCE CANTANTE

‘N’àto peccàto mò risciàta ‘o sóle.

Spànnannelo p’e sciòre d’e mimóse.

‘O sànghe scenne addò nun nce sta lùce.

Chi ll’assapura nun  pô ‘mmedià’ ll’addóre.

Cènnere p’e màne.

Vuttàta a’ ‘o viento. Mmescàta  a ‘sto peccàto.

E care ‘ntèrra 'a còppa  a ‘na criatùra.

Ca tene a mènte ‘e quànno è’ nàta ‘a lùna.

Cènnere.

Me so’ fatto cènnere.

So’ ‘nu peccàto ca s’è revutàto.

Ca arrèto a ‘nu penziéro s’è’ appicciàto.

LE VOCI

‘A Pàsca è’ venùta.

‘O ciavariéllo s’è’ accìso.

‘O sànghe è’ sculàto

‘O piéllo è’ siccàto.

‘E chianelle cósute.

Ma tengo dùje pézze.

‘A rèto ’o cazòne.

Stuta ‘sta lùce!

‘O liétto è’ p’a vìa.

Nce sta ‘a prucessióne.

‘O  pòsto è’ ‘a cagnà’.

‘O prèvete annànze.

Me piglia p’a cróce.

M’ajza e me mena.

Dìcenno: <Gesu’!>.

E j’ songo ‘nchiuvàto.

Nun songo  màje nàto.

Nun aggio peccàto!

Ma chi m’ha criàto?

E allucco: <Stu rre! >.

Ma chisto è’ peccàto!

Nun m’hanno créruto.

 Me songo menàto.

Me songo fóttuto.

Quaccherùno ha penzàto.

 Ca m’ero abbuccàto.

Mò songo appauràto.

Ma chi m’ha criàto?

‘O prèvete annànze  me chiamma Gesu’.

Sî ‘a Pàsca!

Sî ‘o sànghe!

So’ ‘a cróce ca chiagne.

‘O liétto è’ cagnàto.

‘A lùce stutàta.

Me voglio cuccà’.

EPILOGO

VOCE RECITANTE

C’o napulitàno nun se pô fà’ ‘na parlàta raggiunàta.

Nuje dìcimmo cu ll’appriètto ‘e còre.

‘E paròle so’ frennesìe, friùre.

So’ ‘a mappàta d’o bène e d’o màle.

So’ ‘a ‘mparàta.

‘E chillo ca saglie. ’E chillo ca scènne. ‘E chillo ca vene.

‘O gradóne d’a vìta e d’a mòrte.

Me so’ fermàto.

‘Mmano ‘a n’àt’òmmo chìste penziére aggio accucchiàto.

E ‘e penziére so’ còmme ‘e rèbbete.

Se vanno a cercà’, ma nun se vonno cchiù pagà’.

E’ fernùta.

M’hanno attaccàto.

Pe’ mmiez’a vìa m'hanno apprettàto.

Po’, m’hanno appènnuto.

E ‘a càpa hanno ammuzzàta.

‘O pìétto hanno arapùto.

E ‘o còre hanno scippàto. E ll’hanno arzàto.

 ‘O nòmme 'a còppa ‘a cróce hanno levàto.

Jtevenne!

‘O Giacóbbe s’è’ sarvàto.

CORO

 Passarrànno duciént’ànne.

Fòrze, pùre, àte mìll’ànne.

Chi t’arriffa mmiez’e chiàzze

sta nzerràto int‘e palàzze.

Chi è’ trasùto int‘e palàzze

mò s’abbuffa mmiez‘e chiàzze.

in Napoli

1999

links di accesso alle sezioni