diritti    contatti      commentiil blog

links di accesso alle sezioni

 teatropoetica       canzoniere        diaristica   pittura

 

 

MATER  MEDITERRANEA

 

 

 

per Irene Fargo

secréta

 

 

Secréta sî. Secréta cómm’a ll’àcqua.

Ca dìnt’e véne nun tte scagna ‘o sànghe.

 

Secréta sî.  Secréta cómm’a ll’àcqua.

Ca dìnt’a ll’uócchje tt’annascónne ‘o chiànto.

 

Secréta sî.  Secréta cómm’a ll’àcqua.

Ca quànno chiòve tt’addurusa ‘a tèrra.

 

Secréta sî. Secréta cómm’a ll’àcqua.

Ca saglie ‘nciélo quànno ‘a lùna chiamma.

 

E nun sî sànghe ‘e tiémpo.

E nun sî chiànto ‘e suónno.

 

Secréta. Secréta.

Secréta sî.  Secréta cómm’a ll’acqua.

Ca sciulia ncópp‘a fàccia.

E affunna int’o mumènto.

Quànno ‘a siréna canta.

Sénza mme ddì’ ‘o pecché.

 

 

cammenanno

(musica di E. Amato - voce di Irene Fargo - edizioni Alta Sintonia)

 

 

Me ne vaco cammenanno.

Appujàto a’ ‘nu penziéro.

Cu ‘nu gàtto c’accumpagna.

A’ ‘na càsa ca nun c’é’.

 

‘Nnammuràto ‘e chi?

‘Nnammuràto ‘e che?

‘E ’nu nòmme pe’ ‘nu verso.

Ca sto scrìvenno a mme .

 

Uócchje chiàre site ‘ngànno.

Pe’ ‘ddò fujeno ‘e penziére.

Uócchje scùre site àrdente.

D’e buscïe c’ajte nià’.

 

‘Nnammuràto ‘e chi?

‘Nnammuràto ‘e che?

‘E ‘nu nòmme pe’ ‘nu vèrso.

Ca sto scrìvenno a mme.

 

Tu, ammòre sî ‘na vìa.

Nc’é’ chi nce passa.

E chi nce restarrià.

Ammòre sî!

 

 

niénte

(musica di E. Amato)

 cliccare per ascoltare

 

 

Niénte teneva. Niénte truvàje.

Ma co penziéro tiràje a campà’.

 

‘Nu pòco ‘e tèrra. Sùlo ‘nu sciòre.

Cu ‘nu canàrio pe’ nce cantà’.

 

‘Nu péscetiello. Cu ‘n’ónna ‘e màre.

Po’, ‘na varchèlla pe’ fà sunnà’.

 

Scàrpe scassàte. ‘Nu sciòre ‘npìétto.

Jànca ‘a cammìsa pe’ figurà’.

 

Còre d’amànte. Vràccia pussènte.

‘Na piccerèlla pe’ nce ‘mpazzì’.

 

‘Na séggia rùtta. Pe’ liétto ‘a tèrra.

E cchiù ‘e ‘na réggia nun se pô ascià’.

 

Ma se scetàje. Se ribbellàje.

Niénte dìcètte, sùlo: sto ccà.

 

Jétte ‘ngaléra. Nun ll’apprezzàje.

Mmiez’a ‘nu guàio nce stava già’.

 

S’aizàje ‘o sóle. E s’addòrmètte.

A rèt’a lùna se jètte a sarvà’.

 

A ‘na criatùra lassàje ‘nu nòmme.

Ca po’ se scórda. Fa: libertà’.

 

 

margarì

(musica di E. Amato - voce di Irene Fargo - edizioni Alta Sintonia)

 

 

‘Na lùna màrinara tràse p’a fenèsta.

E ll’accumpagna ‘a piòggia.

‘A piòggia d’e ginéstre.

Tràse, e se mmesca ‘a ‘na ‘mpressióne ‘e ll’uócchje.

É’ suónno! É’ suónno! É’ suónno!

 

Margarì.

Ttu nun rispónne

a ‘sta parlàta ‘e mónte.

 

‘A piòggia schiara ‘a réna.

Fùjeno ‘e nùvule d’o ciélo.

Fùjeno ‘e stélle. A’ ùna, a’ ùna.

Nun so’ lacréme o penziére.

Nun songo niénte.

E j’ canto. J’ canto ‘o tiémpo.

Canto l’ùrdema canzòna.

Scrìtta co ll’addóre ‘e sciòre.

Chiànta co ll’ascìuta ‘e sóle.

 

Margarì.

Ttu nun rispónne

a sta parlàta ‘e mónte.

Margarì.

Ttu nun rispónne

a ‘sta chiammàta ‘e frónne.

                                              

Fùjeno ‘e favòle d’o mùnno .

Fùjeno ‘e vòcche. A’ ùna, a’ ùna .

Nun sò lacréme o passióne.

Nun songo niénte.

E j’ chiàgno. J’ chiàgno ‘o tiémpo.

Chiàgno l’ùrdemo fucóre.

Ca s’allumma dint‘o sciòre.

Ca s’abbucca rint’o sóle.

 

Margarì.

Ttu nun rispónne

a ‘sta chiammàta ‘e frónne.

 

 

napule accussì

(musica di E. Amato)

cliccare per ascoltare

 

Uócchje appizzàte int’a ‘nu suónno,

ca chiamma ‘a vìta a dìcere ‘o pecché.

Vòcca carnàle ca sciata ‘a spónna a spónna.

‘A spónna a spónna. Sénza sapé’ ‘o parlà’.

 

Sànghe che jésce ‘a int’a ‘na prèta,

ca ‘o sóle vasa sparenno a rèt’a vìa.

Chiànto ca se strégne a’ ‘na buscïa,

scagnàta pe’ ll’uócchje ‘e ‘na cumèta.

 

Napule accussì! Napule accussì!

 

Màna ca se struscia ncòpp’e mùra,

cercànno si è’ transiàta ‘na poésia.

Crìsto ca s’addorme mmiez’a vìa,

jucànno ‘a mòrte sénza avè’ paùra.

 

Vìta ca se vénne ‘mmano a  ddio,

tùtto é’  parùto,  tùtto é’  po’ sparùto.

‘O dimàne rummane scanusciùto,

nisciùno ca pô dì’: stàvo pùr’j’.

 

Napule accussì! Napule accussì.

 

 

ciardìno

(musica di E. Amato)

 

 cliccare per ascoltare

Ajeresséra,

addimannandete si ‘a vìta se nn’é’ jùta,

fùjenno int’o minùto ‘e ‘na  jurnàta,

te sî arrubàta a’ ‘o ciélo ‘nu ciardìno.

Ciardìno ‘e lìmme ‘e de limòne

ca faje addurà’ ê penziére.

Stunànnole ‘i passióne.

 

Ciardìno de limòne,

addò nce ‘nsciòra ‘n’apprenzióne.

Vestùta ‘e tiémpo.

Quànno ‘o tiémpo more.

 

Ciardìno de limòne,

addò nce se crére ovèro n’àto sóle.

Ca more ‘e viérno.

Sénza ‘e ‘na staggióne.

 

Ajeresséra,

addimannàndote si ‘a vìta se nn’è’ jùta,

fùjenno int’o minùto ‘e ‘na  jurnàta,

te sî criàta ‘mvràccia ‘n’àt’ammòre.

Ammòre ‘e lìmme e de limòne.

Ca vô addurà’ ‘e penziére.

Stunànnole ‘i passióne.

 

 

passióne ‘nfama

(musica di E. Amato)

 cliccare per ascoltare

 

‘Na criatùra juca.

‘Nu suónno mò s’annùda.

Strégnete. Strégnete a mme.

 

‘A lùna s’arretira.

E ‘o sóle, nno, nun sponta.

Strégnete. Strégnete a mme.

 

‘Na vóce t’accarezza.

E ‘o sciàto se cunfonne.

Strégnete. Strégnete a mme.

 

Speranza ca se ‘mpresta.

Cómm’àcqua ca tte veste.

Strégnete. Strégnete a mme.

 

Strégnete. Strégnerte Strégnete a mme.

Cómme j’ te voglio.

Sénza tené’  pietà’.

E’ ‘na passióne ‘nfama.

Cu ‘e màne aggio ‘nsidià’.

E’ ‘na passione ‘nfama.

Cu ‘e màne aggio scippà’.

‘Nu scuórno ‘e ll’ànema.

 

Strégnete!  Strégnete!  Strégnete a mme!

Cómm’j’ te voglio.

Sénza tené’  pietà’.

 

Ma cheste màne cómm‘e ll’àle hanna fà’.

 

‘Na criatùra juca.

‘Nu suónno se cummiglia.

Scurdete. Scurdete ‘i me.

 

‘A lùna s’annasconne.

E ‘o sóle schìare ll’ària.

Scurdete. Scurdete ‘i me.

                                  

‘Na vóce t’accarezza.

E jesce ‘na pruméssa.

Scurdete. Scurdete i me.

 

Scurdete. Scurdete  Scurdete ‘i me.

Cómme j’ me scurdo.

Sénza ‘e m’appassiunà’.

 

E’ ‘na passióne ‘nfama.

Cu ‘e màne aggio ‘nsidià’.

E’ ‘na passióne ‘nfama.

Cu ‘e màne aggio scippà’.

‘Nu scuórno ‘e ll’ànema.

Strégnete. Stregnéte Stregnéte a mme.

Cómm’j’  te voglio.

Sénza tené’ pietà

 

 

ónna

(musica di E. Amato - voce di Irene Fargo - edizioni Alta Sintonia)

 

 

Ónna! Scanza ‘o màre pe’ lla guardà’.

Ónna! Scanza ‘o màre pe’ lla parlà’.

Ónna! Scanza ‘o màre pe’ lla ‘nferrà’.

Pe’ mme lla ‘ncantà’.

 

Viénto! Chiammo ‘o viénto p’a vasà’. Viénto!

Chiammo ‘o viénto p’a ‘ncatenà’. Viénto!

 

Nccòp‘a ll’ónna, ‘na ròsa s’affaccia.

E chesta ròsa s’è’ arapùta già.

E ncòpp’a ll’ónna, nno, nun pò restà’.

Int’o ciardìno s’adda arreparà’.

Pecché ‘n’aucièllo se ll’addura e va.

 

Ohi! Ròsa. Ohi! Ròsa.

‘Na spìna dint’o còre vaje a’ ‘nficcà’.

Penze c’accìde ‘o bbène ca nce sta.

Ma ‘o bbène va po’ mùnno e turna ccà.

 

Ónna! Chiamma ‘a lùna pe’ ll’ appassiunà’.

Ónna! Chiamma ‘a lùna pe’ lla ‘nnammurà’.

Ónna! Chiamma ‘a lùna pe’ lla ‘nciarmà’.

Pe’ mme ll’arrubbà.

 

Viénto! Viénto! Viénto!

 

  

carnalità’

(musica di E. Amato)

 cliccare per ascoltare

 

 

Dint’o spècchio staje guardànno.

Quànte rùghe staje cuntànno.

E’ ‘nu scuórno ca pruve,

penzànno a sta fàccia cómm’é’.

‘Nu ricuórdo s’é’ affacciàto.

‘Nu rìmpianto s’è scanzàto.

E ‘na  nzìria ‘a spósa te veste.

Cómme chiànto.

 

Si staje scetàta, addòrmete Carmela.

Carnalità’ int’a ‘na màna stesa.

Ncòpp’e lenzùle spèrde ‘sti penziére.

J’ m’appaùro. Si me lasse sùlo.

 

Int’o scùro nce cercàmmo.

‘E respìre nce cuntàmmo.

Cómme é’ dóce ‘o calóre,

po’ liétto se spànne, accussì.

E ‘na smania sta appassènno.

‘N’ato suónno stà sciuljànno.

‘N’ómbra ‘e lùna luntàna nce chiamma.

Cómme cànto.

 

Carnalità’  é’ ‘na strùsciata ‘e tiémpo.

E ‘nu capìllo c’addiventa jànco.

E’ ‘na passióne ca s’annùda ‘o viénto.

E j’ me strégno a tte. Tu m’annascónne.

  

 

é’ jasciùto ‘o sóle

(musica di E. Amato)

 cliccare per ascoltare

 

 

E so’ paròle. E so’ paròle.

Ma ‘sti paròle, me fànno addòrmì’.

Vóce d’a vìa. Pe’ dint’e mùra.

mmiez‘e lenzùle. Zìtta, se ‘nfila.

 

É’ jasciùto ‘o sóle. É’  jasciùto ‘o sóle.

Ma ‘sti paròle nun pónno scetà’.

É’ jasciùto ‘o sóle. É’  jasciùto ‘o sóle.

Nzìria d’ammòre. Nun me scetà’.

 

Tu staje vicino. Nce spàrte a dùje.

Ma ‘sti paròle nun pónno scetà’.

Chiagne ‘o guaglióne. Se strégna ‘a màmma.

Sbàtte ‘o purtóne. Chi ‘o sa, chi va.

 

Dóce, si dorme. Dóce, si dorme.

‘A n’àto sóle famme scetà’.

Si mò me sunne. Si mò me sunne.

‘A n’àto sóle nun te ha scetà’.

 

J’ te vulevo. J’  te crérevo.

Ma sti paròle nun pónno scetà’.

Pe’ dint‘o liétto rummane ‘a vóce.

‘O suónno ‘e ll’uócchje. Pe’ te guardà’.

 

É’ jasciùto ‘o sóle. É’ jasciuto ‘o sóle.

Ma ‘sti paròle nun pónno scetà’.

Paròle ‘e niénte. Paròle ‘e niénte.

Cu ‘n’àto sóle m’aggia scetà’.

 

 

passióne dìsperata

(musica di E. Amato)

 cliccare per ascoltare

 

 

Passióne.

Passióne dìsperata.

Scrìtta ncòpp‘e frónne d’a cùmana.

Passióne.

Sciuljàta int‘e scarpinate d’àcqua nìra.

Passióne. Passióne.

Passióne dìsperata .

Ohi, vìta! Sfrennesiàta.

 

Pèrde!

Pèrde ‘o còre. Cómm‘o viérno.

Quànno sciuscia ‘o viénto mmiez‘e ròse.

 

Passióne!

Passióne dìsperata.

Scrìtta ncòpp‘e carte d’a ‘nduvina.

Passióne.

Spugliàta ‘e ll’addóre d’a matìna.

Passióne. Passióne!

Passióne dìsperata .

Ohi, vìta ! Sfrennesiàta.

 

Passióne.

Passióne dìsperata.

Sparùta int‘o suónno d’a jurnàta.

Passióne.

Sénza dimàne ca traversa ‘a vìa.

  

 

canzòna ‘e sentiménto

(musica di E. Amato)

 cliccare per ascoltare

 

 

‘Nu dito ncòpp‘a vòcca mò s’apposa.

Sparùte so’ ‘e paròle int’o silénzio.

Sî sulitària cómme ‘n’ónna ‘e viénto.

Tu sùla sî canzòna ‘e sentiménto.

 

Canzòna ‘e sentiménto,

t’arrubbe ‘nu mumènto ‘e nustalgìa.

Tu nun sî niènte, cómme è’ niènte ‘a vìta.

Sî ‘n’emoziòne véstuta ‘e ‘na buscïa.

Sî sùlo ‘n’ómbra pèrsa mmiez’a vìa.

 

‘Na màna c’hai vasàto s’é’ appassùta.

Sparùte songo ‘e suónne int’o turmiènto.

Sî ‘nu penziéro ca se ‘nfoca ‘o tiémpo.

Tu sùla sî canzòna ‘e sentiménto.

 

Canzòna ‘e sentiménto,

t’arrubbe ‘nu mumènto ‘e nustalgìa.

Tu nun sî niènte, cómme è niènte ‘a vìta.

Sî ‘n’emoziòne véstuta ‘e ‘na buscïa.

Sî sùlo ‘n’ómbra pèrsa mmiez’a vìa.

 

 

mater  mediterranea

(musica di E. Amato

 cliccare per ascoltare

 

 

Màtre d’a tèrra, màtre appassiunàta,

quànno sî ghiùta e po’ sî turnàta

‘o vèntre t’hai arapùto e ‘a rèna é’ asciùta.

Prète p’o mónte ‘a ll’uócchie t’hai scippàto.

Gerànie cómme scòglie hai po’ accunciàto.

Ncòpp’a ‘nu vràccio ‘e lùna m’hai appusàto.

 

Arricuórdame! Arricuórdame!

Mìlle uócchje int’o peccàto.

M’lle uócchje int’o crìato.

So’ ‘a vìta ‘e chi nce stato.

So’ ‘a vìta ‘e chi mò è’ nàto.

 

Màtre d’o fuòco, màtre addulórata,

quànno sî ghiùta e po’ sî turnàta

‘o còre t’hai arapùto e ‘o frìddo é’ asciùto.

Penziére cómme àrvere hai appicciàto.

‘E màne cómme auciélle hai po’ accranziàto.

Int’a ‘nu cùnto ‘e màre m’hai aduràto.

 

Arricuórdame! Arricuórdame!

Mìlle uócchje int’o peccàto.

M’lle uócchje int’o crìato.

So’ ‘a vìta ‘e chi nce stato.

So’ ‘a vìta ‘e chi mò è’ nàto.

 

Màtre ‘e ll‘àcqua, matre scunzulàta,

quànno sî ghiùta e po’ sî turnàta

‘a màna t’hai arapùta e ‘o suónno è’ asciùto.

‘A vìta toja ‘e turmiènte hai abbandunàto.

Ll’ària hai spartàta e ‘o sóle s’è’ scagnàto. 

Int’a nuttàta ‘o mùnno mm’hai ‘mparàto.

 

Arricuórdame! Arricuórdame!

Mìlle uócchje int’o peccàto.

M’lle uócchje int’o crìato.

So’ ‘a vìta ‘e chi nce stato.

So’ ‘a vìta ‘e chi mò è’ nàto.

 

Màtre d’o viénto, màtre ammaluràta,

quànno sî ghiùta e po’ sî turnàta

‘a vòcca t’hai arapùta e ‘o niénte è’ asciùto.

Zìzze p’a mòrte ê fémmene hai maniàto.

Lùce luntàne ô còre mm’hai appujàto.

P’o ciélo m’hai mannàto, ‘nnammuràto.

 

Arricuórdame! Arricuórdame!

Mìlle uócchje int’o peccàto.

Mìlle uócchje int’o crìato.

So’ ‘a vìta ‘e chi nce stato.

So’ ‘a vìta ‘e chi mò è’ nàto.

 

 

1993 - 2003

 

 

TORNA

links di accesso alle sezioni                                                                                                                     

 teatropoetica       canzoniere        diaristica   pittura